Valors culturals i històrics

Page Name

Headlines

Headline full story...

Headline full story...

Headline full story...

Headline full story...

Headline full story...

Headline full story...

Feature title

La zona de Torres de Segre i Utxesa a part dels valors naturals, resumits en l'apartat anterior, també conté diversos valors culturals i històrics que es resumeixen a continuació.

Església Parroquial de Torres de Segre

El Ple de la corporació municipal de Torres de Segre reunit el 26 de novembre de 2002 va acordar declarar com a bé cultural d'interès local la Parròquia de la Mare de deu Assumpta de Torres de Segre. Aquesta església va ser construïda a mitjans del Segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, trancepte i cúpula al creuer, amb rèmoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent.

Aquesta construcció va substituir l'antic edifici romànico-gòtic per l'actual.

Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la guerra civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front de guerra, l'església té suficients valors arquitectònics com per garantir la seva conservació.

Restes arqueològiques

Altres valors interpretatius són les restes arqueològiques que hi ha al voltant de l'embassament d'Utxesa.

El poblat més conegut de la zona és el que està situat al tossal dels moros. Els àrabs no van fer més que aprofitar un lloc ja ocupat per anteriors cultures. L'època que més noticies es té del tossal és l'àrab medieval, en la que s'edifica un petit llogaret envoltat muralla, al que s'anomena Borch Aisa . En el cim del tossal hi havia una torre de vigilància de planta circular, utilitzada segurament per a la transmissió de senyals a d'altres punts del voltant.

Desprès de la reconquesta, el poblament va continuar estant habitat pels moriscos. Aquestes poblacions van continuar fins a inicis del Segle XV quan les pestes van deixar sense pobladors molts dels llogarets que envoltaven Lleida.

També s'han trobat restes arqueològiques al tossal anomenat Solibernat, a continuació s'exposen algunes cites al respecte.

En aquests moments, l'única torre àrab exempta excavada a Catalunya, és la de l'alqueria musulmana de Solibernat (el Segrià), de planta quadrada (13). Altres torres musulmanes, documentades al País Valencià, durant el segle XIII, responen a aquest mateix model de torre de planta quadrada (BAZZANA, A. i GUICHARD, P.; 1978). Durant l'Alta Edat Mitjana, la frontera cristiana és defensada per tota una xarxa d'edificis militars, entre els quals es troben les torres cilíndriques, la construcció dels quals no podem atribuir als àrabs (BOLÒS, J.; 1986).

  ... En un dels extrems del Tossal de Solibernat va aparèixer una torre de planta quadrada, amb un basament format per murs de pedra i alçat de tàpia. A la paret que dóna a l'interior del recinte s'obre una porta a nivell del sòl ( RAMON ÀLVAREZ i ARZA ANNA LÓPEZ i ANGAS ).

  A l'inici del s. VIII, amb l'ocupació musulmana i la caiguda del regne visigòtic, comença un període de canvis polítics, militars i socials i econòmics profunds. Durant l'edat mitjana, Catalunya es troba dividida entre les terres cristianes del nord, organitzades en comtats, i les islàmiques del sud i l'oest, que constitueixen la marca superior d'Al-Andalus. La visita es conclou amb objectes de la vida quotidiana corresponents a les dues cultures, procedents de l'assentament andalusí del Tossal de Solibernat (Torres de Segre) i de diversos nuclis cristians (Olèrdola, el Bruc). Cal destacar un dinar àrab d'or localitzat a Olèrdola. ( Text del web del Museu d'Arqueologia de Catalunya)

 

Masos de volta

Són construccions típicament d'aquesta zona, que es troben a prop de l'embassament d'Utxesa.

Les seves característiques constructives són simples i les feien els pagesos per a tenir un lloc on aixoplugar-se de les pluges i lloc de repòs dels animals. Esporàdicament i depenent de cada cas concret, servien com a lloc de pernoctació dels pagesos en l'època del batre.

El traçat del camí natural ha tingut la sensibilitat que en les zones on el camí transcorre proper a algun d'aquest masos, hi preveu establir o facilitar els accessos per poder-los visitar.

Torres de Segre disposa d'un catàleg de bens a protegir, on es pot observar diferents exemples de construccions de masos de volta, de caràcter popular i situats dins dels límits del PEIN de l'espai natural d'Utxesa.

Ermita de Carrassumada

L'Ermita de Carrassumada es troba en un petit turó a pocs quilòmetres del centre de Torres de Segre. Està situat a la part Sud est del municipi, i és propietat del Bisbat de Lleida.

Per la seva situació elevada, des del seu cim es poden observar molt bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Al peu del tossal s'obren infinitat de conreus de fruiters, fruit de la transformació en regadiu d'una gran expansió de terreny àrid. La ratlla del riu, contornejada de verd i més amunt, a ponent, els serrats tabulars de l'Aragó. I a l'oest, s'aixeca, la mola cònica del Montmeneu, el cim solitari i orgullós que és el pic més alt del Segrià.

L'ermita de Carrassumada, amaga molts anys d'història d'aquestes contrades. Sota les seves construccions, s'hi troben records d'altres èpoques. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època iber, els primers pobladors del lloc. Hi ha restes importants de construccions i objectes de l'època i gran part d'aquestes formen part del museu arqueològic de la Fundació Pública de L'institut d'Estudis Ilerdencs. De l'era Romana, no tenim indicis de vida sedentària, però sí una moneda que fa pensar que aquest llogaret elevat, es feia servir com un enclavament estratègic.

Un cop arribat a l'època sarraïna, la serralada, torna a estar ocupada, fent la funció de fortalesa o de recinte fortificat, amb una finalitat eminentment defensiva.

El nom del temple de la Mare de deu de Carrassumada és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga. Carrassumada, en àrab Kars'umm-adà és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm (mare) i adà nom propi de l'amo. Per tant sembla que significa: Palau de la mare d'Adà.

Probablement quan els cristians tornaren a ocupar la terra, als voltants del segle XII, dedicaren aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església al costat del palau, sinó és que la mesquita passés a temple cristià.

Un cop consultada diferent informació, es pot afirmar, que Carrassumada ha estat sempre poblada, d'una forma o altra amb diferents finalitats, però sempre ocupada.

Testimoni del pas del temps i les cultures, ara és un lloc de culte estimat per la gent dels pobles propers. El dia 10 de Maig de cada any es puja la Mare de Déu des del poble en processó i es fa la missa en el seu honor. També cada any es fa l'aplec del "Mai Més" una trobada de gent dels pobles dels voltants on es recorda a tots els morts en la guerra civil .

A part dels diversos valors culturals que hi són presents, aquest tossal també té interès natural ja que degut a les seves característiques d'aridesa hi són present algunes espècies de vegetació i de fauna de gran interès, per aquest motiu forma part de l'EIN d'Utxesa. Cal dir, però, que des de la transformació de secà a regadiu que s'ha dut a terme al municipi de Torres de Segre les característiques del tossal han canviat bastant i actualment els valors naturals tenen una superfície més reduïda.

Cadolles

Les Cadolles són clots naturals que apareixen damunt d'un pla rocós on s'acumula la pluja, formant un petit bassal. Les seves formes són majoritàriament circulars. En alguns indrets s'han picat per tal d'eixamplar-los i poder guardar més quantitat d'aigua. No gaire lluny d'aquí, també damunt d'unes roques, s'observen unes canalitzacions treballades en la roca que conflueixen amb l'objecte de recollir aquesta aigua.

 

 

About Us | Site Map | Privacy Policy | Contact Us | ©2003 Company Name